Centre i Sud de Vietnam

HOI AN

Sopar Hoi An

Hoi An és una petita ciutat costera del centre de Vietnam. Té molts detalls i influències xineses, japoneses i franceses. És una ciutat que no pot faltar si aneu a visitar aquets meravellós país.  Per arribar-hi nosaltres vam agafar un “night bus” des de la capital, Hanoi. Va ser un llarg trajecte, unes 16 hores. Si es vol es pot comprar un vol intern i es tarden unes 4 hores aproximadament. 

Sorprèn molt la quantitat de botigues dedicades al disseny i confecció de moda sobretot de pantalons, camises i americanes. Nosaltres no podíem marxar d’allà sense alguna peça i, tot i que l’estada va ser breu, ho vam aconseguir.

Carrers de Hoi An

Restaurants: a Hoi An un dia vam anar a un restaurant. Bé, no era ben bé un restaurant sinó una hamburgueseria: Chef Burger. Per a la resta d’àpats vam aprofitar les parades de menjar que feien al carrer, el menjar era típic d’allà i boníssim, no hi havia res pel que preocupar-se. La majoria de parades disposaven de petites taules i tamborets on seure i menjar i la veritat és que vam haver d’esperar-nos perquè estava ple de locals i turistes.

Tours: la única excursió que vam fer va ser amb una petita barca, durant la posta de sol pel riu Thu Bon. Al principi no en teníem massa ganes, ens demanaven molts diners però aleshores va aparèixer una parella estrangera i va regatejar. Al final els 4 vam pagar la meitat del que ens demanaven al principi. L’últim dia vam llogar una bici a l’hotel i vam arribar fins a la platja de Cua Dai.

Hostels: a Hoi An ens vam allotjar en un hotel, el Maison Vui Villa. Portàvem molts dies amunt i avall dormint en hostels i en autobusos. Ens venia de gust una mica d’intimitat. I vam aprofitar també el servei de bugaderia de l’Hotel.

 

decoració dels carrers a Hoi An

DA LAT

Després d’agafar un bus a les 6 de la tarda a Hoi An arribem al cap de 12 hores a Da Lat.

Da Lat és una ciutat ja més al sud de Vietnam, va ser fundada pel metge francès Alexandre Yersin al s. XIX. Si voleu saber-ne més us recomano que feu un cop d’ull a Vietnamitas en Madrid.

Tours: només vam passar una nit i no vam contractar cap tour. El que vam fer el primer dia va ser caminar al voltant del llac Xuan Huong i vam arribar fins al jardí botànic on vam pagar 60.000VND entre els dos per l’entrada. Més tard vam anar a la Crazy House, per mala sort era massa tard i no vam poder entrar-hi per veure-la per dins, per fora cridava molt l’atenció però no va poder ser, ens va quedar pendent.

Hostel: En arribar el primer que fem és anar al “Dalat Backpackers Hostel” i per sort queda una habitació. Nomé vam fer-hi una nit i estava prou bé. El que més ens va agradar es que feien excursions amb moto de Da Lat a Mui Ne. Per uns 150€ per persona aproximadament, pots conduir tu la moto o bé ells et poden portar, és excel·lent. Hagués estat una experiència molt maca de fer ja que vorejaven tota la cosa però ja teníem els tiquets del bus i no vam poder fer-ho. Una altra cosa pendent a Da Lat i una altra excusa per tornar-hi.

jardins botànics Da Lat

MUI NE

Da Lat i Mui Ne els separen unes 4 hores en bus. Un viatge que es va fer més amè i còmode. L’autobús era similar al que ens va portar a Da Lat però aquesta vegada no anava gens ple i ho vam agrair molt. Mui Ne és ja al sud del país, a unes 4 hores de Ho Chi Minh. És un dels destins més coneguts pel que fa a les seves platges. Això ens va sorprendre bastant, esperàvem grans i netes platges i la veritat no en vam veure gaire, ni de platja ni de neteja.

Restaurants:  a l’hora de dinar vam acostar-nos a un dels milers de restaurants que hi havia allà, on feien “marisc” i sí, ho poso entre cometes perquè en el nostre cas no vam encertar amb el restaurant i malauradament no recordo el seu nom. En vistes de l’èxit la resta d’àpats els vam fer al Hostel

Tours: des del Hostel vam llogar un tour que consistia en portar-nos primer al Barranc del Riu Vermell, i després al desert de dunes blanques i finalment a les dunes vermelles. En tot moment ens portaven en un 4x4 però ens vam endur una decepció quan vam arribar als deserts i el 4x4 no es passejava per les dunes. O bé llogaves un quad (bastant car) o bé anaves caminant, òbviament vam optar per la segona opció.

camí a les dunes

Hostel: el hostel era Mui Ne Backpackers Hostel. Un dels millors hostels en els que vam allotjar-nos durant tot el viatge. Teníem habitació privada i hi havia també piscina.

Mui Ne podria dir que va ser el destí que més em va decebre. Per què m’entengueu, quan vam llogar el tour a les dunes ens deien que aniríem en 4x4 per les dunes. Fins aquí bé, a l’hora de pagar, si n’ m’equivoco uns 20€ entre els dos, ja vam sospitar que aquest preu no inclouria el 4x4 per les dunes. I, efectivament, no anava inclòs.

Una altra cosa que tampoc em va agradar va ser que, a la zona en la que ens trobàvem era pràcticament impossible accedir a la platja i com a molt la teníem a 50 metres. Ens va costar molt trobar un carrer que hi arribés. Finalment en vam trobar un, era un carrer estret, que no hi cabia ni un cotxe. I vam començar a passejar per la sorra de la platja, caminàvem i caminàvem i no trobàvem enlloc un carrer per on sortir, eren tot Hotels i Resorts. Finalment cansats ja de caminar per la maleïda sorra vam decidir creuar pel mig dels jardins i piscines d’un resort, que, per cert, estava molt bé.

Red Sand Dunes